Els proposo una visió ràpida a la situació del futbol espanyol d’acord amb l’informe “Balance de la situación econòmica-financiera del fútbol espanyol” (1.999 a 2.012) publicat pel Consejo Superior de Deportes (CSD), organisme depenent del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.
Val a dir que l’informe és concís i no incorpora dades sobre la evolució del Patrimoni Net dels clubs, dada determinant a l’hora d’avaluar una possible situació de fallida i que fa sospitar d’una voluntat poc transparent en relació a aquest fet. Malgrat això, analitzarem tots aquells aspectes essencials que afecten la 1ª divisió estatal.
Ingressos i resultats: En el període 1.999-2.012, els ingressos ordinaris agregats varen augmentar un 173% fins arribar als 1.898 M€ (milions d’euros). Malgrat això i que les despeses ordinàries van tenir un increment inferior, el resultat ordinari agregat és negatiu en tots els anys analitzats. Sí, han entès correctament: durant tretze anys els clubs han generat pèrdues ordinàries de forma agregada, en els darrers cinc anys una mitjana de 207M€ anuals. Si bé és cert que els resultats extraordinaris (bàsicament la venda de jugadors) han compensat parcialment aquestes pèrdues, els resultats negatius acumulats entre 1.999 i 2.012 sumen 607M€.
Endeutament: Arribat aquest punt, el lector es pot preguntar: Com s’han finançat aquest volum de pèrdues? Doncs amb endeutament extern: L’any 2.012 suposava 2.200M€, és a dir, un 200% superior a 1.999. Tot i que l’informe no detalla la composició del deute, es pot advertir qui son els finançadors: entitats financeres (la despesa financera dels clubs ha augmentat considerablement) i la ciutadania: L’any 2.012 i tretze temporades després, els clubs devien prop de 500M€ a les administracions públiques, quatre vegades més que 1.999. Deu ser que és “de interés general”.
Es posa de manifest manca de rigor dels gestors dels clubs i una excessiva laxitud dels organismes reguladors i administracions públiques. No descartin veure més d’un concurs de creditors i que l’administració pública – és a dir, vostès i jo- no cobri el deute pendent.
Finalment i pels culés preocupats per la salut econòmica del club, cal fer esment a la modificació estatutària que obliga la junta directiva a prendre les mesures necessàries per mantenir l’equilibri pressupostari: és pionera, necessària i una bona mesura de control.
Albert Deulofeu Schilt – Economista – @MarcaCardinal
