Com els vaig avançar en el recent article “Evolució econòmica del futbol professional ACB (I de II)” publicat en aquest diari fa unes setmanes, les dades acumulades des de la temporada 99/00 fins l’actualitat mostren que el Basket professional genera pèrdues econòmiques de forma sistemàtica. Per tant cal preguntar-se quina és la situació des del punt de vista patrimonial que, en definitiva, és on acaben impactant els resultats econòmics dels clubs. I en aquest sentit, es constata un progressiu creixement del nivell de l’endeutament (amb un màxim de 123M€ la temporada 10/11) que arriba als 103M€ la temporada 14/15:
Si analitzem la solvència dels clubs a curt termini (diferencial entre actius i passius amb venciment inferior a un any), veiem al finalitzar la temporada 14/15, els clubs devien 37 milions més del què disposaven:
I si finalment comparem l’evolució dels ingressos i nivell d’endeutament, veiem el següent:
En conclusió, un cop esgotat el model de captació d’ingressos d’esponsortizació via “caixes d’estalvi/constructores/administració”, el Basket professional presenta unes xifres de resultats i endeutament preocupants que conviden a pensar en la inviabilitat de l’actual model. Tot fa pensar que els grans clubs s’encaminem cap a una superlliga europea i la resta cap a lligues locals “pseudo-amateurs”; i pel camí, uns quants concursos de creditors.
Albert Deulofeu Schilt
Economista
