Com probablement ja sabrà, a finals de juliol la junta directiva del Fútbol Club Barcelona va signar els comptes anyals corresponents a la temporada 2.013-2.014; en propers articles aprofundirem en la situació econòmica actual del club.
No obstant, avui els proposo di seccionar les xifres generals per analitzar la evolució econòmica de les seccions en els darrers cinc anys.
En primer lloc cal destacar la enorme divergència de la secció de fútbol (incorporant el futbol base) en relació a la resta de seccions: mentre la primera té una evolució clarament positiva, passant d’unes pèrdues de 6M€ (mil.lions d’euros) la temporada 2.009/10 a una guanys de 124M€ (2.013/14), la resta de seccions generen pèrdues sistemàtiques que oscil•len entre els 36 i els 47 M€. La primera conclusió és clara: des del punt de vista econòmic, les seccions presenten dèficits estructurals significatius.
Com es distribueixen les esmentades pèrdues de les seccions? Atenent a les dades del darrer exercici, la distribució és la següent: bàsquet 60% (-24M€), handbol 17% (-6,7M€), fútbol sala 13% (-5,2M€), hoquei 7% (2,7M€) i resta de seccions 3% (1,3M€). La segona conclusió és que totes les seccions són deficitàries, en especial la de bàsquet.
Arribats a aquest punt algú podria plantejar la conveniència de mantenir unes seccions que generen enormes pèrdues al club i detreuen recursos que farien més competitiva la secció de futbol. Malgrat pugui ser un plantejament legítim, convé anar més enllà de les dades econòmiques objetives : el Barça és, per vocació i tradició, un club poliesportiu que el diferencia de la resta de grans clubs esportius del món. I aquesta diferenciació, ben aprofitada, aporta valor a l’entitat. Sota aquesta premissa, cal promoure mesures per augmentar l’ interès cap a les seccions i minimitzar l’impacte econòmic negatiu que suposen: en aquest sentit, els proposo dues mesures que, al meu parer, serien prou rellevants:
1ª) Promoure lligues europees amb els divuit/vint equips més punters d’Europa que permetrien millorar el nivell competitiu i molt probablement els ingressos per taquillatge, esponsorització i drets de televisió. És a dir, deixar enrera la segmentació territorial i avançar cap a la segmentació per nivell competitiu.
2ª) Establir límits salarials clars que evitin actituds i comportaments poc responsables, competència deslleial i grans desigualtats entre clubs. I òbviament, controlar el seu compliment.
Albert Deulofeu Schilt
Economista
