Un cop rebaixat el suflé post-sentència en primera instància del judici de derivació de responsabilitat a alguns membres de l’anterior junta directiva del Futbol Club Barcelona, els proposo fer un anàlisi més pausat del contingut de la sentència (recorreguda pel club i per tant provisional) i dels possibles efectes pel futur de l’entitat. Malgrat és extensa (99 pàgines), intentaré fer una breu síntesi dels aspectes al meu parer més rellevants:
1º. Responsabilitat objectiva dels directius: El jutge confirma la aplicació d’aquest règim específic que permet exigir responsabilitats (en forma de compensació) a directius que, en el transcurs del seu mandat, hagin generat pèrdues netes (dit d’altra forma, dany patrimonial) a l’entitat. És a dir, els directius del Barça -en tant no esdevingui societat anònima esportiva- estan sotmesos a una normativa més exigent. Avís per a navegants.
2º. Quantificació del dany: Per determinar les pèrdues netes generades durant el mandat, s’estarà fonamentalment al concepte de patrimoni net comptable i per tant al que estableixin els comptes presentats i degudament auditats, sense perjudici que en alguns casos (provisions) es vagi més enllà del període analitzat per determinar amb més precisió la pèrdua definitiva ocasionada.
Sense entrar en el detall del càlcul de les pèrdues netes realitzat pel jutge, ressaltar que -des del punt de vista econòmic- ens trobem davant qüestions de matís que caldrà veure si es confirmen en seu de l’Audiència Provincial. Utilitzant símils futbolístics, tot indica que hi ha partit.
3º. Cobertura del dany: En cas que el jutge hagués estimat dany, l’asseguradora hauria de fer front a la cobertura signada fins un import màxim de 25 milions d’euros. Tenint en compte les qüestions de matís del punt anterior, no es pot descartar que l’Audiència Provincial estimi que sí s’ha produït dany patrimonial i condemni l’asseguradora a indemnitzar el club. La rellevància econòmica d’aquest possible escenari pot haver pesat en la decisió de presentar el recurs .
En conclusió, la sentència referma el plus d’exigència als directius –presents i futurs- del Barça en relació a la necessitat de preservar l’equilibri econòmic i patrimonial del club. Si, addicionalment, ens dotem d’una perspectiva allunyada dels debats centrats en personalismes i guerres intestines, comprovarem com -cada cop més- hi ha mecanismes de control (comissió econòmica, reforma estatutària, normativa sobre control econòmic de la LFP) que dificulten comportaments que puguin situar el club en un escenari de debilitat econòmica. Malgrat això, els animo a practicar una permanent i exigent fiscalització de l’actuació dels directius.
Albert Deulofeu Schilt – Economista – @Albert_Deulofeu
