L’acte de cloenda de l’any acadèmic 2010-2011 del Servei de Carreres Professionals d’ESADE Alumni es va centrar a destacar la importància de valors com la motivació, el compromís o la superació per afrontar els nous reptes que ofereix
un entorn tan dinàmic com el dia a dia d’una empresa en temps de crisi.
Després de la introducció de Marta Cercós (Lic&MBA 96), responsable del Servei de Carreres Professionals d’ESADE Alumni, va agafar la paraula Álex Rovira (Lic&MBA 92), autor de La bona crisi. L’escriptor va ser l’encarregat de dirigir una sessió interessant i emotiva, centrada en la necessitat d’utilitzar la filosofia, l’economia i la ciència per fer front a la realitat econòmica actual. “Si es gestiona correctament, una crisi pot ser bona; si no, pot esdevenir una desgràcia, i això ja no es pot arreglar”, va explicar el ponent.
En primer lloc, Rovira va voler recordar que la crisi econòmica és el símptoma que amaga la crisi de valors de consciència que hi ha actualment: “Hem utilitzat uns diners que no teníem per comprar unes coses que probablement no necessitàvem, per impressionar una gent que no coneixíem. Aquest és el detonant de la crisi”, va aclarir.
A continuació, va recórrer al llibre oracular I Ching (el llibre de les mutacions) i a la figura del laberint de la Catedral de Chartres per mostrar la repercussió que té l’acceptació de la realitat (l’arribada al centre del laberint) i la seva presa de consciència (conèixer el laberint, sortir-ne i ser capaç d’explicar als altres com fer-ho). Després de destacar la importància que té no deixar-se endur per la opinió majoritària, va voler recordar que és bàsic tenir criteri propi i tenir clar que “allò que s’ha destrossat en deu anys no es pot arreglar en tres”.
Al·ludint l’efecte Pigmalió (o la teoria de la profecia autorealitzada), Álex Rovira va explicar als assistents l’espiral que es forma quan actuem d’una determinada manera davant d’un altre, perquè “allò que creiem és el que creem”. A continuació, es va basar en l’etimologia grega de la paraula crisi per explicar-ne l’origen i la relació del seu significat amb el d’altres paraules amb el mateix prefix: “crisi significa ‘moment decisiu’, crisàlide significa ‘consciència’, crivell és ‘selecció rigorosa’ i crist és ‘màxima elevació’”.
Com a parèntesi, i després d’esmentar alguns possibles escenaris o línies d’actuació futures (com la necessitat que el sector públic augmenti l’eficiència per evitar problemes econòmics més grans, la creació de fàrmacs personalitzats, la desaparició dels cables i la importància del turisme en la contribució a l’economia mundial), Rovira va deixar clar que, “malgrat les males notícies, el món es mou, i hi ha una dinàmica efervescent”.
Finalment, l’escriptor va afegir que “estem en crisi i no sabem quan s’acabarà, però la pregunta que cal que ens fem és: Què farem perquè això canviï?”. Després d’un aplaudiment llarg i emotiu, Álex Rovira es va acomiadar dels assistents desitjant-los “amor, consciència, equilibri i bona sort”.
