Crec que no descobreixo res de nou si poso de manifest que complir amb la normativa d’auditoria de manera rigorosa i adaptar-nos als canvis cada cop més freqüents que hi ha en la nostra professió, és més costós en aquells despatxos on, per la seva dimensió, l’estructura és més limitada.
Amb aquest article, intentaré transmetre el que ha suposat per al nostre despatx (amb un volum d’auditories que no supera les vint i on la tipologia de clients majoritàriament és el de la petita i mitjana empresa familiar) adaptar-nos a la nova normativa d’auditoria.
Com a novetat més destacada, aquest any 2018 hem hagut de reportar d’acord amb el nou model d’informes que estableix la NIA-ES 700 (Revisada) i això ha suposat un esforç addicional per a tots els membres de l’equip. En primer lloc, les necessitats de formació han augmentat de forma considerable, per aquest motiu, ja en el mes de setembre just tornant de vacances, vam haver d’estudiar la nova normativa que ens afectava, tant les NIA-ES 260, 510, 570, 700, 705, 706, 720, 805 “Revisades” com la NIA-ES 701 que tracta de la “Comunicació de les qüestions clau de l’auditoria en l’informe d’auditoria emès per un auditor independent”. Posteriorment, també durant aquesta etapa preliminar, vam decidir comunicar a tots els nostres clients els canvis que s’havien produït i vam muntar un petit dossier explicatiu que vam utilitzar com a presentació, posant èmfasi en les novetats principals: a partir d’ara els nous informes d’auditoria tindrien un nou format i a més a més, incorporarien i es posarien de manifest aquells “aspectes més rellevants” de l’auditoria. Donat que els nostres clients són, en la seva majora, recurrents, no va ser difícil identificar i posar-nos d’acord en aquells aspectes més rellevants (qüestions clau) que, tal i com es defineixen en la NIA-ES 701, són aquelles qüestions, segons el judici professional de l’auditor, de la major significativitat en l’auditoria dels estats financers del període. Un cop ho havien entès, els clients més proactius fins i tot s’atrevien a suggerir-nos aquells aspectes sobre els quals havíem d’aprofundir més en detall, donat que els hi havien comportat una major complexitat o consideraven que havien estat més rellevants. En aquest sentit doncs, l’acceptació va ser força generalitzada, tot i que hi van haver certes “queixes” donat que alguns clients percebien que la informació de les “qüestions clau” o “aspectes més rellevants” mostraria en realitat, riscos i debilitats pròpies de l’entitat. Com a aspecte positiu, destacar que quasi tots els clients van entendre que els requeriments de la nova normativa suposava un esforç addicional del personal més qualificat de la nostra firma i més implicació del soci i en general, van acceptar una modificació dels honoraris entorn al 10% d’increment respecte l’any anterior.
L’ etapa de planificació
L’ entrada en vigor de les NIA-ES l’any 2014 ja va suposar un canvi en la manera d’auditar, però en el meu parer, les noves NIA-ES Revisades i la NIA-ES 701 han servit per interioritzar plenament que l’enfoc de riscos és el que ha de guiar tot el nostre treball. Potser per això, en el cas del nostre despatx, la participació del soci en el treball, principalment en l’etapa de planificació, ha estat clau. En la determinació de les qüestions de major significativitat es requereix d’un judici professional més reflexiu i amb més experiència que és el que proporciona el soci, però a la vegada el cap d’equip l’ha de saber transmetre en funció del treball que ha executat. Així doncs, en despatxos de petita dimensió forçosament el soci o els membres de l’equip amb major experiència i criteri són els que han hagut de realitzar un esforç d’anàlisi addicional. Si no hagués estat així, podríem haver caigut en el parany de seguir auditant sense una perspectiva global, fent proves sense sentit i moltes vegades “sobreauditant”.
Tal com estableix la NIA-ES 300 “Planificació de l’auditoria dels estats financers”, l’estratègia global d’auditoria ha de permetre determinar l’abast, el moment de realització i la direcció de l’auditoria, i també ha de guiar el desenvolupament del pla d’auditoria. Aquests aspectes són claus per a un desenvolupament del treball d’acord amb la normativa i addicionalment, i no per això menys important, són bàsics per aconseguir que el nostre treball sigui eficient i no perdre’ns en un munt de proves que no ens porten enlloc. Segons la NIA-ES 315 (que ja portem quatre anys aplicant) , la base pel disseny i realització dels procediments d’auditoria passa per identificar i avaluar, prèviament, els riscos d’incorrecció material en els estats financers i en les afirmacions sobre tipus de transaccions, saldos comptables i informació a revelar. Doncs bé, com hem identificat i tractat aquest riscos ?
En el nostre cas, ha estat bàsic disposar d’un software informàtic específic d’auditoria per seguir una pauta i poder deixar documentat tot el nostre treball realitzat en aquesta etapa de planificació que resumim a continuació:
– Revisió analítica en la fase de planificació per tal d’obtenir un coneixement suficient de l’entitat i del seu entorn.
– Avaluació de riscos generals : riscos inherents, riscos vinculats al control i risc de continuïtat d’explotació.
– Avaluació de riscos per àrees de treball o cicles.
– Avaluació del risc de frau.
Com a resultat dels processos anteriors, hem identificat una sèrie de riscos d’incorrecció material en determinades àrees, però per determinar quins d’ells són significatius ha calgut una interacció important entre el soci i els membres de l’equip. Diria més, ha consistit en un treball en equip entre el soci i l’ encarregat del treball, que potser anteriorment no es donava amb tanta freqüència. Addicionalment, hem hagut de tenir força cura amb documentar correctament, d’acord amb la normativa, tot el treball realitzat i les conclusions obtingudes en relació a aquests riscos així com qualsevol revisió o canvis en la planificació inicial del treball.
Identificació de les qüestions clau o aspectes més rellevants de l’auditoria
Tal com ja hem anticipat al començament de l’article, la gran novetat de les opinions d’auditoria emeses en aquest exercici 2018 ha estat, sens dubte, la inclusió, d’acord amb la NIA-ES 701 , de les qüestions clau o els aspectes més rellevants d’auditoria.
A mode de recordatori, hem de tenir clar que el procés d’identificació de les qüestions clau o aspectes més rellevants de l’auditoria segueix el següent esquema:
1) Qüestions comunicades als responsables del govern de l’entitat.
2) Qüestions que han exigit una major atenció per part de l’auditor al realitzar l’auditoria.
3) Qüestions clau o aspectes més rellevants de l’auditoria (les de major significativitat).
Seguint aquest esquema, hem hagut de determinar, entre les qüestions comunicades als responsables del govern de l’entitat aquelles que ens hagin requerit atenció significativa i per fer-ho hem hagut de tenir en compte l’apartat 9 de la NIA-ES 701, que es resumeix en l’esquema següent :
Entre les qüestions identificades de conformitat amb aquest esquema hem hagut de determinar les que han estat de major significativitat i aquestes han estat, en conseqüència, les qüestions clau o aspectes més rellevants de l’auditoria que hem posat de manifest en l’informe.
En aquest procés de selecció la interacció entre el soci i l’equip ha tornat a ser bàsica, donat que ha requerit bàsicament del nostre judici professional i de reflexions que hem hagut de fer entre tots. Teníem clares les àrees identificades de més risc (les havíem determinat conjuntament en l’etapa de planificació), però el dubte que se’ns plantejava era quina o quines triàvem per comunicar a l’informe; amb una n’hi ha prou? per què no totes ? és obligatori esmentar-ne sempre una? La decisió no va ser fàcil, sobretot ens els primers informes que signàvem. En aquells casos on la importància relativa de l’àrea era rellevant o en aquelles àrees en que s’ incloïen estimacions o altres càlculs més complicats ho teníem clar, però a vegades, perquè no dir-ho, se’ns feia molt difícil determinar quin aspecte posàvem de manifest en l’informe i ens plantejàvem què passava, també, si no en posàvem cap. Respecte a aquest últim punt, en el nostre despatx vam adoptar la política de que es podíem emetre informes amb cap aspecte rellevant només en els casos d’entitats sense activitat o aquelles en que no hi hagués àrees de risc d’incorrecció material ni càlculs complexos. Val a dir, però, que finalment en tots els informes signats n’hi ha hagut com a mínim un.
Pel que fa a la redacció de cada qüestió clau o aspecte més rellevant de l’auditoria en l’informe, voldria destacar que no hem tingut cap mena de dificultat en explicar el motiu pel qual la qüestió era considerada de la major significativitat ni en explicar els procediments o proves aplicades. El que si se’ns va plantejar com a tema de discussió era el fet de si havíem de concloure o no respecte al resultat dels procediments aplicats. Finalment, i donat que la normativa no ho indica, vam decidir no concloure al respecte, a no ser que el client així ens ho demanés expressament, cosa que ha passat en comptades ocasions.
La comunicació de les qüestions clau als responsables de govern
Recordem, primer de tot, que les qüestions clau o aspectes més rellevants cal seleccionar-los entre les qüestions prèviament comunicades als responsables del govern de l’entitat i que aquesta comunicació ha de ser el punt de partida dins del procés d’identificació d’ aquestes qüestions, seguint l’esquema que he explicat en el punt anterior.
La NIA-ES 260 Revisada, també de nova aplicació, és la que estableix les pautes de comunicació de l’auditor amb els responsables del govern de l’entitat i la forma de documentar tota aquesta comunicació.
Tal i com he explicat al principi d’aquest article, la primera comunicació amb els responsables dels òrgans de govern de l’entitat es van mantenir tot just arribant de vacances, per comunicar-los els principals canvis en els models d’informes d’auditoria i les seves implicacions. Com que la comunicació principalment era verbal, posteriorment redactàvem un petit “memoràndum” on constaven els punts tractats i les persones a qui ens havíem dirigit, per tal de documentar degudament en els papers de treball la comunicació mantinguda. Val a dir que les NIA-ES estableixen l’obligatorietat de comunicar per escrit només les qüestions relatives a la independència en auditories dentitats d’interès públic i la comunicació de les deficiències significatives en el control intern, podent realitzar-se verbalment la resta de les comunicacions. Malgrat tot, en ocasions si que ens trobàvem amb problemes a l’hora de determinar a qui dirigíem les nostres comunicacions, doncs passa que en aquest tipus d’entitats amb les que treballem, sovint l’òrgan de govern no està implicat en la direcció financera i algunes vegades (més de les que voldríem) no creu necessari implicar-s’hi. En aquests casos si que optàvem per una forma de comunicació escrita, per tal de deixar constància de que ens havíem dirigit a la persona adequada.
Segon any d’aplicació
Actualment, ja en plena etapa preliminar de les auditories de l’exercici 2018 és important ressaltar que quan ens hem tornat a reunir amb l’equip per identificar i avaluar els riscos d’incorrecció material en els estats financers, en aquelles entitats on no hi ha hagut cap fet rellevant diferent a l’any anterior, hem observat que probablement els aspectes claus o rellevants, haurien de ser els mateixos que l’any anterior. I si aquest fet es produeix any rere any, correm el risc de que els aspectes comunicats en l’informe d’auditoria es converteixin en un “copy-paste” repetitiu que no aportin cap mena de valor . Probablement aquest primer any d’aplicació hem tornat a guanyar la confiança dels clients doncs els nous informes ens han permès explicar el nostre treball i traslladar als usuaris de la informació aquells aspectes que més ens han preocupat. Però si cada exercici destaquem els mateixos aspectes, cosa que pot passar perfectament en el tipus d’entitats que auditem si no hi ha algun fet excepcional, els informes d’auditoria es tornaran a percebre com a repetitius i de poca utilitat (és que sempre dieu el mateix!). Potser llavors caldrà un nou canvi de l’enfoc en els informes i una nova normativa….
I ja per a concloure i com a resum d’aquest article, destacar que en el nostre cas, les hores de dedicació als encàrrecs d’auditoria s’han vist incrementades en un percentatge aproximat del deu per cent respecte al temps utilitzat l’any anterior. En el meu cas, la percepció és que la major participació en el treball com a soci dels encàrrecs i la interacció més freqüent amb l’equip i el client ha suposat millorar la qualitat dels treballs, poder interioritzar, d’una vegada per totes i de forma efectiva la planificació per riscos i posar de manifest aquells aspectes importants de l’entitat que potser no s’esmentaven en informes anteriors. Tot això, que no és poc, és el que en traiem de positiu d’ aquest primer any d’experiència en l’aplicació dels nous informes d’auditoria.
Eva Aldeguer
Membre del Comite Tècnic i del Consell Directiu del Col.legi de Censors Jurants de Comptes de Catalunya
Article publicat al nº 83 de la Revista l’Auditor, novembre 2018, editada pel CCJCC.
