La Llei 12/1992, 27 de maig del Contracte d’Agència regula la indemnització per clientela en el seu art.28. Aquesta indemnització és objectiva i té caràcter compensatori al pretendre resarcir l’agent en el cas que es compleixin determinats requisits -de fora acumulativa-, específicament:
- Que es produeixi l’extinció del contracte.
- Que l’agent -a causa de la seva activitat – hagi aportat nous clients a l’empresari o incrementat significativament les operacions amb els seus clients preexistents.
- Que després de l’extinció del contracte, l’activitat anterior desenvolupada per l’agent pugui continuar generant avantatges substancials a l’empresari. Per tant, és rellevenat que pugui continuar generant beneficis l’empresari amb posterioritat a la resolució del contracte i motivat per la permanència o integració dels clients aportats per l’agent.
- Que la indemnització per clientela sigui equitativament procedent i vingui motivada per l’existència de pactes de limitació de competència, per les comissions perdues o d’altres causes que puguin concórrer.
Tanmateix, amb la finalitat de quantificar la indemnització s’estableix que “la indemnització no podrà excedir, en cap cas, l’import de la retribució anual mitjana percebuda per l’agent durant els últims cinc anys, o durant tota la vigència del contracte, si aquest fos inferior”. Per tant, el legislador aporta una metodologia de càlcul de la quantitat màxima d’indemnització, xifra susceptible de ser ponderada pel jutge segons les circumstàncies de cada cas. En aquest punt, el dubte que puga sorgir és: Quin hauria de ser l’abast de l informe pericial econòmic aportat en el procediment judicial?
Sovint tenim accés a informes pericials econòmics on simplement s’estima la mitjana anual de les retribucions rebudes per l’agent (en alguns casos i per analogia, el distribuïdor), càlcul que no acostuma a ser especialment complexe. No obstant això, la nostra experiència ens demostra que l’expert ha d’anar més enllà i analitzar el compliment – des del punt de vista econòmic – dels requisits establerts per la llei. I és aquí on el grau de complexitat augmenta considerablement. A continuació oferim algunes idees sobre els aspectes més rellevants que cal tenir en compte:
- Extinció del contracte : És un requisit de caràcter legal, per tant no és precís que l’expert dugui a terme una anàlisi en profunditat, més enllà de confirmar la naturalesa del contracte d’Agència (percepció de comissions, risc de les operacions realitzades per l’empresari, etc..) i la terminació de la relació comercial entre les parts.
- Aportació de nous clients o augment sensible de les operacions amb clients preexistents : És un requisit basat en les dades històriques, per tant, l’anàlisi es basa principalment en la l’evolució del nombre de clients i volum d’operacions associades a aquesta clientela. Dit això, és necessari tenir en compte els aspectes següents:
a. Malgrat la llei estableix un termini màxim de cinc anys per al càlcul de la indemnització, és convenient eampliar el període d’anàlisi per oferir una visió més precisa de la contribució real de l’agent comercial durant el període de colaboració amb l’empresari.
b. Des del punt de vista qualitatiu, és aconsellable analitzar el paper desenvolupat tant per l’agent com a empresari en la captació de clientela: aspectes com la notorietat de la marca, estratègia comercial i recursos aplicatss, formació i suport a l’agent comercial, etc… poden ser rellevants per concloure sobre aquest extrem.
- Possible generació de beneficis substancials a l’empresari: En aquest cas, estem parlant d’un requisit “a futur” una vegada interrompuda la relació comercial entre les parts. En conseqüència, el pèrit economista sol tenir informació d’un període relativament curt però qualitativament molt important: l’evolució de la clientela i les vendes just a continuació de l’extinció de la relació comercial permet fer -en molts casos- un pronòstic raonable en relació al rendiment econòmic futur que l’empresari pot assolir. En definitiva, el perit economista hauria de poder concloure qui (empresari, agent) podrà seguir gaudint dels rendiments econòmics futurs derivats del fons de comerç generat.
- Indemnització equitativament procedent i motivada per l’existència de pactes de limitació de competència, comissions perdudes per l’agent o d’altres causes que concorrin: Estem davant d’un requisit especialment complex d’una perspectiva purament econòmica: l’equitat té un component subjectiu del que és difícil abstraure’s. Malgrat això, el perit economista pot ajudar a aclarir la situació suggerint una possible ponderació a l’import màxim de la indemnització en base als següents aspectes:
a. La possible cogeneració de la clientela per part d’agent i empresari.
b. L’evolució a futur de la clientela en seu de l’empresari i/o l’agent: és substancialment diferent parlar d’un escenari de pactes de limitació de competència i pèrdua del 100% de les comissions que d’absència de pactes en competició i trasvassament de la clientela en seu de l’agent comercial.
c. Naturalesa (fixa, variable o mixt) de les retribucions de l’agent comercial durant la relació comercial.
d. Possible exclusivitat de l’agent en la seva tasca comercial, així com la diversificació de les seves fonts d’ingressos.
e. La durada del contracte.
En conclusió, l’informe pericial econòmic en procediments judicials relacionats amb la reclamació de la indemnització per clientela va molt més enllà del càlcul de la mitjana de les comissions percebudes per l’agent. D’això pot dependre, en gran part, la possibilitat d’acreditar tant el dret a reclamar l’esmentada indemnització com l’import de la mateixa.
